La Unió Duanera Europea és una entitat clau en la regulació del comerç internacional dins de la Unió Europea (UE). El seu objectiu principal és permetre el lliure trànsit de béns entre els països membres, simplificant i harmonitzant els processos duaners i impositius
8 d’abr. 2024
La Unió Duanera Europea va ser establerta el 1968 com una mesura clau per a la integració econòmica a Europa. Aquesta agrupació funciona sota el principi de territori duaner únic, que permet la lliure circulació de mercaderies entre els seus països membres sense la imposició de drets duaners ni quotes. A més, s'aplica un aranzel extern comú a tots els béns importats des de tercers països, distribuint així equitativament els ingressos obtinguts per aquestes importacions. La UE té com a òrgan executor en aquesta matèria a la Comissió Europea, encarregada de supervisar i controlar els processos duaners a nivell continental.
En eliminar les barreres arancel·làries entre els països membres, la Unió Duanera fomenta el comerç i la cooperació econòmica dins d'Europa. Açò incentiva a les empreses europees a expandir-se en el mercat únic, la qual cosa es tradueix en majors oportunitats de negoci, creixement i ocupació per als ciutadans.
La unificació de processos i normatives permet a les empreses reduir els costos i temps associats al despàtx aduaner. A més, facilita el compliment de les lleis aplicables i agilitza la resolució de conflictes en matèria de drets i impostos.
L'aplicació de l'aranzel extern comú protegeix a les indústries locals de la competència deslleial provinent de tercers països, assegurant el manteniment d'estàndards de qualitat i seguretat en els productes importats. De la mateixa manera, dóna suport a la implementació de polítiques mediambientals i socials estipulades per la UE, garantint que el comerç internacional respecte principis ètics i sostenibles.
Dins del territori duaner únic, no existeixen taxes sobre mercaderies originàries dels països membres. Així mateix, s'estableix un sistema comú de tributació sobre les importacions des de fora de la UE, conegut com l'Aranzel Duaner Comú (AAC). Aquest aranzel és aplicat per tots els països membres i els seus ingressos són distribuïts entre ells conforme a quotes estipulades.
Per atorgar beneficis arancel·làries a les mercaderies europees, és necessari que compleixin amb certs requisits establerts en les Regles d'Origen, que determinen si un producte qualifica com a “originari” d'un país membre específic. Aquestes regles inclouen criteris de producció, transformació o obtenció en alguna nació de la Unió Duanera o la incorporació de certes matèries primes locals.
Les autoritats duaneres de cada país membre cooperen i comparteixen informació per garantir el compliment de les polítiques de comerç i seguretat establertes per la UE. Això inclou la inspecció de mercaderies, entrada i sortida de persones, control del tràfic il·lícit i col·laboració en la investigació de delictes relacionats amb el comerç internacional. La Comissió Europea també desenvolupa programes i eines tecnològiques per millorar l'eficàcia i agilitat d'aquests procediments.
La sortida del Regne Unit de la UE ha posat en evidència els reptes que enfronta la Unió Duanera quant a la permanència i harmonització de les seues polítiques de comerç. Els canvis en les fronteres exteriors poden generar inconvenients i retards en el trànsit de mercaderies, afectant a les empreses i consumidors europeus.
El creixement exponencial del comerç electrònic planteja nous reptes per a les duanes europees, tals com el control de béns importats a través de la paqueteria, la identificació de productes falsificats o el compliment de mesures sanitàries i mediambientals. Açò requereix una modernització constant dels processos duaners i major col·laboració entre països membres i amb tercers.
La UE ha d'adaptar-se i evolucionar davant d'acords comercials internacionals i noves configuracions econòmiques globals, com el paper emergent de la Xina en el comerç mundial. Aquesta adaptació implica trobar un equilibri entre protegir les economies i indústries locals i generar oportunitats de creixement mitjançant la inserció en mercats estrangers.
