No, Andorra ja no és “un paraíso fiscal”. Ha implementat reformes i ara compleix amb els estàndards internacionals de transparència. Aquest article explica les mesures que van portar a aquest canvi, i es pregunta: ¿és Andorra un paraíso fiscal?
10 de gen. 2025
Andorra va implementar reformes fiscals i va eliminar el secret bancari, deixant de ser considerat un paradís fiscal segons la UE i l'OCDE.
Malgrat els canvis, Andorra encara és percebuda per alguns sectors com un paradís fiscal degut als seus baixos impostos i avantatges fiscals.
La manca de transparència completa i la persistència d’estructures que faciliten l'evasió fiscal generen opinions dividides sobre l'estatus actual d'Andorra.
Un paradís fiscal es caracteritza per oferir règims tributaris molt favorables, permetent als no residents beneficiar-se d'impostos baixos o inexistents. Aquests territoris solen ser opacs i manquen d'un intercanvi eficaç d'informació tributària. Això significa que, tot i que les persones o empreses no realitzin activitats econòmiques significatives al territori, poden aprofitar els avantatges fiscals.
La manca de transparència és una característica crucial dels paradisos fiscals. Les lleis de secret bancari són comunes i dificulten l'accés a la informació sobre els propietaris de comptes i empreses. Aquesta opacitat permet que els no residents ocultin la seva riquesa i evitin pagar impostos en els seus països d'origen.
Normalment, un paradís fiscal alberga dos règims fiscals diferents: un per la residència de residents que paguen impostos i un altre per no residents que gaudeixen d'avantatges fiscals. Aquests territoris, sovint petits, han acumulat una gran quantitat de riquesa, representant una fracció significativa dels rics privats globals. Organitzacions com l'OCDE i el FMI estableixen criteris rigorosos per classificar un país com a paradís fiscal, incloent-hi la transparència fiscal i l'intercanvi d'informació.
Diverses organitzacions internacionals, com la Unió Europea i l'OCDE, publiquen llistes de paradisos fiscals per combatre l’evasió fiscal. Aquestes llistes es van actualitzant periòdicament per reflectir els canvis en les polítiques fiscals dels països. Els estats que no compleixen amb els estàndards fiscals internacionals poden ser inclosos a les llistes negres d’aquests organismes.
Fins al 2018, Andorra va ser classificada com un paradís fiscal per la Unió Europea degut al seu règim impositiu corporatiu favorable. Tanmateix, després d'implementar diverses reformes fiscals i millorar la transparència, Andorra va deixar de ser considerada un paradís fiscal per la UE i l'OCDE, essent reconeguda com una jurisdicció fiscalment aprovada.
L'entrada en aquestes llistes pot tenir serioses repercussions econòmiques i diplomàtiques per als països. Per això, Andorra ha treballat intensament per alinear-se amb els estàndards internacionals i sortir d'aquestes llistes.
El principat d'Andorra va mantenir durant molts anys un secret bancari que va atreure a individus amb diners que buscaven protegir el seu patrimoni de la tributació. Aquesta opacitat, juntament amb un entorn regulador laxe, va facilitar l'ocultament de riquesa a les autoritats fiscals, consolidant la seva reputació com a paradís fiscal.
A més del seu atractiu sistema bancari, Andorra ha estat escenari de diversos escàndols financers que van reforçar aquesta percepció. Aquests esdeveniments van danyar la seva imatge internacional i van augmentar la pressió perquè el país adoptés mesures més transparents.
Amb el pas dels anys, i sota la pressió d'organismes internacionals, Andorra ha fet esforços significatius per reformar el seu sistema fiscal i millorar la seva transparència.
En resposta a la pressió d'organismes internacionals, Andorra va eliminar les seves lleis de secret bancari el 2017, permetent l'intercanvi automàtic d'informació financera amb països de la UE i l'OCDE. Aquesta mesura va ser crucial per millorar la transparència fiscal del país.
A més, Andorra ha modificat les seves pràctiques fiscals per alinear-se més estretament amb els estàndards internacionals. Per exemple, al gener de 2023, va adoptar una llei per reformar la imposició directa i altres regulacions fiscals, buscant complir amb aquests estàndards. Aquestes reformes van ser essencials per iniciar negociacions sobre acords fiscals amb Espanya, França i potencialment Portugal.
El govern andorrà també ha implementat reformes per obrir la seva economia al capital estranger. Una nova llei d’inversions permetrà als inversors estrangers controlar fins al 49,9% de les empreses en sectors tradicionals. Aquestes mesures busquen no només millorar la transparència, sinó també atreure més inversions i diversificar l'economia.
L'èmfasi en eliminar activitats il·lícites i adoptar estàndards internacionals ha canviat significativament l'estatus fiscal d'Andorra, allunyant-lo de la classificació de paradís fiscal.
Des de 2011, Andorra va deixar de ser catalogada com un paradís fiscal gràcies als acords d'intercanvi d'informació fiscal. El compromís del Principat amb la transparència fiscal ha permès que Andorra sigui exclosa de les llistes internacionals de paradisos fiscals.
El 2012, Andorra va ser eliminada de la llista grisa de l'OCDE, marcant un canvi significatiu en la seva reputació financera internacional. Aquest reconeixement ha estat resultat d'una estratègia clau que inclou l'aprovació de legislació que permet compartir informació tributària amb estats membres de l'OCDE sota sospita de frau fiscal.
Andorra ha signat acords de doble imposició amb diversos països, millorant encara més la seva reputació internacional. Aquestes mesures han alineat Andorra més estretament amb els estàndards fiscals internacionals, diferenciant-la d'altres països encara etiquetats com a paradisos fiscals.
Molts països han implementat acords d'intercanvi d'informació per sortir de la classificació de paradisos fiscals, com els Emirats Àrabs Units i Panamà. Malta i Xipre també han seguit un camí similar per evitar la doble imposició.
En contrast, països com les Illes Caiman i Bermuda encara mantenen lleis de secret estrictes, classificant-los com a paradisos fiscals. A pesar de les reformes, alguns experts continuen considerant Andorra com un paradís fiscal degut a la seva manca de transparència completa i baixos impostos.
Investigadors han assenyalat que les reformes fiscals a Andorra no han eliminat completament els efectes de les estructures que permeten l’evasió fiscal. Crítics suggereixen que les mesures adoptades a Andorra són més simbòliques que efectives en la lluita contra l'evasió fiscal.
Tot i que Andorra ha implementat canvis, el seu marc fiscal segueix sent atractiu per aquells que busquen minimitzar les seves obligacions tributàries. Això demostra que la percepció d’Andorra com a paradís fiscal encara persisteix en alguns sectors.
Andorra ofereix diversos avantatges fiscals que la fan atractiva per a individus i empreses. L'impost sobre el valor afegit (IVA) és un dels més baixos d'Europa, amb només el 4,5%. A més, els impostos corporatius estan limitats a un màxim del 10% sobre els beneficis.
Els individus també poden beneficiar-se d'una exempció del 100% en l'impost sobre la renda per guanys de fins a €24,000 anuals. Les empreses que participen en comerç internacional i finances estan gravades a una taxa del 10%.
Els costos anuals relacionats amb taxes municipals i impostos governamentals per a negocis regulars són aproximadament €800, el que representa una càrrega fiscal relativament baixa. A diferència de molts paradisos fiscals, Andorra té acords en vigor per evitar la doble imposició, millorant la seva reputació en la comunitat internacional.
A pesar de les reformes significatives, molts països i experts encara podrien argumentar que Andorra segueix presentant característiques d'un paradís fiscal. Els avantatges fiscals, com els seus baixos impostos sobre la renda i de societats, continuen atraient a inversors i podrien reforçar aquesta percepció.
D'altra banda, Andorra ha adoptat estàndards internacionals de transparència i ha eliminat el secret bancari, el que indica un esforç genuí per deixar de ser considerat un paradís fiscal. Aquestes opinions divergents reflecteixen la complexitat del tema i la dificultat de canviar percepcions profundament arrelades.
Andorra ha recorregut un llarg camí des de la seva classificació històrica com a paradís fiscal. Les reformes implementades, com l'eliminació del secret bancari i l'adopció d'estàndards internacionals de transparència, han millorat significativament la seva reputació fiscal. A pesar de les opinions divergents, és innegable que Andorra ha fet esforços notables per alinear-se amb les normatives internacionals.
En conclusió, tot i que alguns encara puguin veure Andorra com un refugi fiscal, la realitat és que ha pres mesures substancials per canviar aquesta imatge. Queda per veure com evolucionarà la seva posició en el futur, però els passos fets fins ara són prometedors.
Un paradís fiscal és un territori que ofereix règims tributaris extremadament favorables, permetent als no residents pagar impostos baixos o inexistents, a més de mancar de transparència fiscal. Això fa que siguin atractius per a l'evasió i elusió de impostos.
Andorra va ser considerada un paradís fiscal pel seu secret bancari i un entorn regulador permissiu que afavoria l'ocultament de riqueses. Això va atreure a individus i empreses que buscaven minimitzar la seva càrrega fiscal.
Andorra ha pres mesures significatives en eliminar les lleis de secret bancari, adoptar estàndards internacionals de transparència i signar acords d'intercanvi d'informació. Aquestes accions reflecteixen el seu compromís per deixar de ser considerada un paradís fiscal.
Andorra no és considerada un paradís fiscal per la UE i l'OCDE, ja que ha estat reconeguda com una jurisdicció transparent. Això reflecteix un compromís amb la cooperació internacional en matèria fiscal.
Les avantatges fiscals d'Andorra inclouen un IVA baix del 4,5%, un impost corporatiu limitat al 10% i una exempció total de l'impost sobre la renda per guanys anuals de fins a €24,000. Això converteix Andorra en un destí atractiu per a individus i empreses que busquen optimitzar les seves obligacions fiscals.
